sábado, 18 de febrero de 2017

Herba Negra - Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón

El primer comentari que vaig escriure a Goodreads un cop acabada Herba Negra va ser alguna cosa similar a "massa juvenil pel meu gust". I em vaig quedar tan ample.
Més tard vaig pensar que havia estat un pel injust valorant com a massa juvenil una novel·la que potser ha estat planejada per ser juvenil, però que jo no l'he llegida pensant que ho sigui. I això que estava bastant clar: la primera pista la vaig tenir quan vaig comprar el llibre. No el vaig trobar al prestatge de ciència ficció, i quan m'apropava al llibreter per preguntar (feia poc que havia sortit) la vaig veure al prestatge de literatura juvenil. I la segona pista, ben gran a la portada, el fet que hagués guanyat el Premi Ramon Muntaner 2016. Un premi de literatura... juvenil.

Per això em va sorprendre que en l'interessant entrevista que Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón van concedir a Neo Nostromo els autors expliquessin que no la van concebre pensant en aquest tipus de públic. A mi m'ho va semblar per molts aspectes: l'edat dels protagonistes, com interaccionen entre ells, les atraccions incomprensibles que dirigeixen les decisions precipitades que prenen, l'ús de l'acció i el ritme accelerat...
Però no cal pas que ens trenquem el cap amb aquest tema i anem a intentar valorar la novel·la pels seus mèrits o demèrits sense tenir en compte el públic objectiu. 
Una nova espècie de planta, la fada, està fent furor i es troba per tot arreu, ja sigui com a planta ornamental o com a base per la creació de tot tipus de productes cosmètics i culinaris.  L'Eli i l'Eva, companys de pis, coneixen en un hospital a un jove que sembla que tingui greus problemes mentals, en Salva. Tot i així decideixen ajudar-lo a fugir i a partir d'aquell moment es veuen immersos en persecucions,  conspiracions, escenes de violència i  investigacions científiques que els van massa grans, ja que fins i tot el futur de l'humanitat dependrà de les seves accions. 
Estem més acostumats a que aquest tipus d'històries estiguin ubicades en llocs més llunyans que no Girona o la Vall de Boí, un punt d'originalitat al seu favor. La trama pot semblar senzilla, però té algunes idees sobre l'ecologia portada a l'extrem molt interessants.

La història és molt entretinguda, de lectura àgil i força addictiva. Tot i que hi ha dos narradors principals, en Salva i l'Eva, les seves veus són molt similars, no es nota gaire diferència en el to dels seus capítols. De tant en tant apareixen alguns capítols en forma d'entrada en un blog, m'hagués agradat que haguessin tingut més pes dins de la història.
També m'hagués agradat una explicació més detallada de la part científica referent a les mutacions, adaptacions i evolució de l'Artemis, però això ja és per curiositat professional i no és necessari per seguir la trama sense problemes. 
En definitiva, un thriller apocalíptic amb un bon ritme i una trama interessant que té més lectures de les que sembla, però amb un problema amb els personatges i les seves decisions que fan que la novel·la adquireixi un to massa juvenil pel meu gust. 
Estaré pendent de les properes col·laboracions d'aquests dos autors.

Altres opinions de la novel.la: Donde acaba el infinito, La biblioteca del Kraken.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada