Vaig tenir la sort d'intercanviar unes paraules amb Carme Torras en una de les seves conferències fa uns mesos. Quan em va comentar que a finals de maig publicaria una nova novel·la amb Males Herbes va passar a ser una de les lectures més esperades de l'any. A vegades aquest tipus d'expectació acaba sent negativa, però en aquest cas no, Enxarxats és una novel·la molt interessant i recomanable.
No us espereu trobar una novel·la amb un gran Sense of Wonder, ni amb escenes d'acció trepidants, ni amb un escenari innovador i espectacular (la història està ubicada a Barcelona al 2017). Tot i això, sense aquests ingredients que poden semblar bàsics en una bona novel·la de ciència ficció, la Carme aconsegueix teixir una història atractiva i addictiva, basada sobretot en l'especulació científica i l'anàlisi i amb un to seriós, rigorós i elegant.
La protagonista principal de la història és la Júlia, una professora de la universitat que acaba d'arribar d'Estats Units a la plaça que ha deixat lliure l'Ariadna, que s'ha jubilat. A l'ordinador del despatx hi troba la correspondència i els codis d'accés de la seva predecessora, i, a mesura que investiga en els seus documents es pregunta si les coses que li van passant són coincidències o tot forma part d'una gran teranyina en la que s'està enredant. Xarxes globals secretes, aplicacions predictives que encerten més del que sembla, virus informàtics impossibles d'eliminar i que envien missatges misteriosos... aquests són alguns dels ingredients d'aquesta entretinguda història.
La trama de la Júlia es va alternant amb fragments en els que l'Ariadna explica en primera persona quins moments claus de la seva vida van acabar desembocant en les investigacions que estava duent a terme.
Els robots havien d'estar presents d'una manera o una altra. En aquest cas en les investigacions de la Júlia, centrades en assistents robòtics per a alumnes que necessitin una atenció especial a l'aula. La novel·la també dóna un gran protagonisme a la part menys visible i fosca del món acadèmic universitari, i he acabat amb la sensació que l'autora ha viscut alguna experiència desagradable amb aquest tema.
També em quedo amb la sensació que la història està molt ben documentada i molt meditada. A la part final del llibre hi ha un parell d'apèndixs que ajuden en la situació d'algunes escenes, i en la documentació d'alguns dels múltiples aspectes dels que tracta el llibre.
En definitiva, una lectura totalment recomanable, que enganxa molt, plena de referències i picades d'ullet a alguns clàssics de la ciència ficció i a anteriors novel·les de l'autora. En sentireu a parlar, segur.
Altres opinions de la novel.la: El biblionauta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada